Obvietats rurals

Estàndard

El fred ha trigat en arribar, però ara les matinades ja s’encarreguen de cobrir de gebre tot el paisatge. Els poc més de 25 habitants fixes del poble passegen pels camins empedrats o de terra, coberts de fang aquests dies per les intermitents pluges. Carrers estrets que fan pujada i que serpentegen la muntanya, esquitxats amb escales. Cases de pedra baixes farcides de finestretes, amb teulades velles i portes de fusta gruixudes. Xemeneies fumejant, parres, oliveres, cirerers d’arboç, margarides, clavells xinesos i petits trossos de camp sense llaurar envaeixen el poble.

Un racó de món en el qual les dones encara fan servir un mocador al cap i el bastó és un complement habitual en el dia a dia. Gossos, gats, ovelles, gallines i cavalls es reparteixen per les masies i el silenci és la banda sonora predominant del territori. Però, fins i tot aquí, en un llogaret així, troben que és la mar de normal votar; i, de cop i volta, encara trobes això penjat sota una finestra, amb la silueta de Montserrat retallada entre la boira darrere, horitzó enllà.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s